Neurones Mirall.

En una de les dues pràctiques d’escolta activa que ens va fer l’Anna Pujolràs, va mencionar les neurones mirall. Encuriosida sobre la naturalesa d’aquestes, ja que en principi estarien relacionades amb l’habilitat social, he decidit buscar-ne informació i això és el que he trobat:

Un dels descobriments recents més intrigants en la ciència cerebral és l'existència de "neurones mirall". Aquestes són un grup de neurones que es troben a l'àrea premotora del cervell que són activades no només quan realitza una acció un mateix, sinó també observant a algú altre que realitza una acció.

Es creu que les neurones mirall augmenten la capacitat de l’individu per entendre els comportaments dels altres, una habilitat important en les espècies socials com els humans. En estudis recents s’ha argumentat que les neurones mirall són una part essencial per a reconèixer les accions realitzades per altres individus. Per tant, els comportaments complexos com la imitació, el processament emocional, i la llengua poden dependre d'un procés semblat a una simulació per la qual l'observació d'estats motor, sensorials, o afectius en altres activa representacions corresponents en l'observador.

L’autisme i les neurones mirall.

En un estudi que amplia l’ enteniment de la base neuronal de les interaccions socials, s’ha mostrat que els individus amb autisme mostren models anormals de l'activitat en el recorregut cerebral que són la base de la comprensió del comportament de l’altra gent. L'autisme és un desordre de desenvolupament neurològic mental caracteritzat, en part, per dèficits socials marcats.

En relació amb les neurones mirall, un estudi recent ha mostrat que en alguns casos particulars, les àrees cerebrals que són normalment actives durant l'observació de moviments de mà, manquen d'activitat en individus amb autisme. Utilitzant una tècnica anomenada “estímul magnètic transcraneal”, els investigadors han mostrar que quan els subjectes autistes veien passivament moviments de dit sense sentit, l'activitat cerebral en el còrtex motor no alterava els valors de base, mentre que aquesta activitat augmentava considerablement en individus no autistes. Els estudis suggereixen que un sistema de neurona mirall defectuós podria representar la base neuronal dels dèficits socials característics de l'autisme, modificacions que finalment condueixen a capacitats socials recíproques reduïdes i potser obstaculitzin el desenvolupament normal de l'empatia.