El curiós incident del gos a mitjanit.

M’agradaria recomanar un llibre per a aquests dies de “vacances”. Es tracta d’una novel•la distreta, per passar l’estona agradablement i que, en determinats moments, fins i tot resulta divertida. La novel•la s’anomena “El curiós incident del gos a mitjanit” i està escrita per Mark Hadoon. A continuació faré una petita ressenya de la biografia de l’autor i d’un parell de qüestions que penso que són l’atractiu literari de la novel•la.

Mark Haddon va estudiar literatura anglesa a Oxford i després de llicenciar-se va treballar un temps amb persones que patien diversos tipus de discapacitats. Després es va dedicar a la literatura infantil (té 15 llibres editats per a nens) i aquesta és la seva primera obra, pensada en principi per a adults. També s’ha dedicat a la il•lustració de llibres, a la pintura i ha estat guionista de programes televisius per nens. Tal com ell diu, aquesta no és una obra sobre la discapacitat, però també hi entra, juntament amb una reflexió sobre l’escriure, sobre els llibres, sobre allò que es pot fer amb les paraules i sobre el que vol dir comunicar-se amb algú a través d’un llibre.

L’autor, en aquesta novel•la, dóna vida a un jove amb una manera de pensar, de viure i de sentir “peculiars”. Aquest jove decideix intentar resoldre el cas de l’assassinat del gos de la seva veïna, tot inspirant-se en les novel•les de Sherlock Holmes, que admira i coneix prou bé. A més, a la novel•la ens explica els descobriments que també farà en relació a la seva pròpia vida familiar, en la qual els secrets i les mentides han marcat molt les relacions. Sense que l’autor ens doni explícitament un diagnòstic del noi, anem descobrint que aquest jove té unes capacitats especials per operar amb números, té una gran capacitat d’observació, té coneixements molt elaborats sobre astronomia, se sap molt bé el nom de tots els països, però al mateix temps té moltes dificultats en la gestió de les relacions socials i de les emocions, no entén els matisos del llenguatge i els dobles sentits, no entén què li volen comunicar les diferents expressions de la cara de les persones del seu voltant, no suporta el contacte físic amb les persones que l’envolten, arriba a respondre amb situacions d’agressió quan veu que no l’entenen i se sent angoixat i perdut, entre d’altres coses. Alguna de les coses que en Christopher explica és: “veure-ho tot ordenat em fa sentir fora de perill” o bé “no sé explicar acudits perquè no els entenc”....;quan expliquen un acudit en què les paraules tenen
tres sentits diferents és “com si tres persones diferents intentessin parlar a la vegada sobre temes diferents”.

Un altre aspecte que trobo interessant en aquesta novel•la és la manera com l’autor ens deixa entreveure les dificultats que tenen els pares de viure amb la discapacitat del noi al llarg de tota la seva vida i com aquests van fent canvis per adaptar-s’hi, amb més o menys èxit. S’expliquen les dificultats trobades pels seus pares a l’hora d’educar el seu fill, al mateix temps que volen dur una vida personal satisfactòria, i també les dificultats pròpies d’educar un noi amb discapacitat, en què hi ha por al futur, incomprensió de les necessitats, alguns moments d’incomunicació....

Neurones Mirall.

En una de les dues pràctiques d’escolta activa que ens va fer l’Anna Pujolràs, va mencionar les neurones mirall. Encuriosida sobre la naturalesa d’aquestes, ja que en principi estarien relacionades amb l’habilitat social, he decidit buscar-ne informació i això és el que he trobat:

Un dels descobriments recents més intrigants en la ciència cerebral és l'existència de "neurones mirall". Aquestes són un grup de neurones que es troben a l'àrea premotora del cervell que són activades no només quan realitza una acció un mateix, sinó també observant a algú altre que realitza una acció.

Es creu que les neurones mirall augmenten la capacitat de l’individu per entendre els comportaments dels altres, una habilitat important en les espècies socials com els humans. En estudis recents s’ha argumentat que les neurones mirall són una part essencial per a reconèixer les accions realitzades per altres individus. Per tant, els comportaments complexos com la imitació, el processament emocional, i la llengua poden dependre d'un procés semblat a una simulació per la qual l'observació d'estats motor, sensorials, o afectius en altres activa representacions corresponents en l'observador.

L’autisme i les neurones mirall.

En un estudi que amplia l’ enteniment de la base neuronal de les interaccions socials, s’ha mostrat que els individus amb autisme mostren models anormals de l'activitat en el recorregut cerebral que són la base de la comprensió del comportament de l’altra gent. L'autisme és un desordre de desenvolupament neurològic mental caracteritzat, en part, per dèficits socials marcats.

En relació amb les neurones mirall, un estudi recent ha mostrat que en alguns casos particulars, les àrees cerebrals que són normalment actives durant l'observació de moviments de mà, manquen d'activitat en individus amb autisme. Utilitzant una tècnica anomenada “estímul magnètic transcraneal”, els investigadors han mostrar que quan els subjectes autistes veien passivament moviments de dit sense sentit, l'activitat cerebral en el còrtex motor no alterava els valors de base, mentre que aquesta activitat augmentava considerablement en individus no autistes. Els estudis suggereixen que un sistema de neurona mirall defectuós podria representar la base neuronal dels dèficits socials característics de l'autisme, modificacions que finalment condueixen a capacitats socials recíproques reduïdes i potser obstaculitzin el desenvolupament normal de l'empatia.